Alba Valldaura crea una obra que vol representar una part de la història i la societat espanyola. Iaia, memòria històrica és la història real d’una dona que als seus 95 anys ens explica la seva vida a través de la seva pròpia neta, l’actriu Alba Valldaura. Partint d’un procés de documentació escrita i audiovisual, Iaia exposa tot un conjunt de referents històrics de l’Espanya i Catalunya del segle XX.
L’obra, d’un sol acte i d’una durada aproximada d’una hora i quart, presenta un monòleg amb cançons, poemes i discursos polítics, que es complementen amb teatre gestual i d’objectes. A través del personatge de la Iaia, i emfatitzant alguns moments de la seva vida, es construeix una obra que vol representar una part de la història i la societat espanyola.
L’obra comença amb el personatge de laIaia, asseguda en un balancí, tot mantenint un diàleg amb un interlocutor imaginari, l’Oriol; l’infermer que té cura d’ella. Fent-li preguntes com; quan vindran els meus nets a veurem? Quan mengem? Perquè porto bolquers?
Ens anem situant en l’espai on es troba aquesta àvia i la seva solitud.
A poc a poc, aquesta àvia, va recordant passatges de la seva vida. L’actriu va assumint diferents rols de personatges que van sortint a partir d’aquests records.
En una primera escena, l’actriu es transforma d’àvia a dona jove a través d’un ball mentre sona un bolero de Daniel Santos per la ràdio. Després de reviure aquest record, torna a convertir-se en el personatge de l’àvia, però aquest cop ha canviat de lloc, es troba davant d’una taula, amb menjar i un pitet sobre el pit. Torna a parlar amb l’Oriol, l’interlocutor imaginari, donant a entendre que és l’hora de dinar.
A mesura que avança l’obra es va passant per tots els records; la infantesa es recrea amb titelles que són forquilles ganivets i tovallons. La Guerra Civil, comença amb un discurs de Dolores Ibárruri, la Passionaria, que realitza l’actriu. El discurs acaba amb l’himne de Riego sonant en una petita ràdio que es troba sobre la taula. Amb la roba que està estesa en un fil d’estendre, l’actriu es vesteix de milicianai acaba reproduint passatges de la guerra fent una pantomima.
Finalment l’obra acaba amb la postguerra i la transició espanyola. En aquest punt, l’àvia torna aparèixer tenint un diàleg amb l’actriu, jugant la meta-teatralitat, fent entendre que el més important és que tot quedi a la memòria col·lectiva.
L’obra tindrà lloc del 15 al 19 de gener a les 21:00 en la Sala Fènix.
