Arts Escèniques

L’equip d’arquitectes H Arquitectes seran els encarregats de redactar el projecte executiu per a la rehabilitació i adequació d’aquest emblemàtic edifici

La proposta prioritza la preservació del darrer teatre de barraca de la ciutat i obre l’equipament per tal que generi sinèrgies amb l’espai públic

El Teatre Arnau serà un equipament municipal innovador que fusionarà les arts escèniques, la recuperació de la memòria de l’edifici i el Paral·lel i el treball amb la comunitat del Poble Sec, el Raval i Sant Antoni

A partir d’aquest moment, l’equip guanyador ha de desenvolupar la seva proposta i materialitzar-la en un projecte executiu que ha d’estar redactat al gener de 2019. D’aquesta manera es podrien iniciar les obres durant el primer semestre de 2019.

El jurat del concurs ha destacat que aquesta proposta integra de manera harmoniosa els elements que es mantenen de l’edifici actual i els que s’incorporen, creant una nova realitat contemporània. A més, les peces que composen l’edifici són clares i ben organitzades per facilitar tant la gestió com el seu ús, i resulten fàcilment aïllables o relacionables entre sí en funció de les necessitats. Això dota l’edifici d’un elevat grau de versatilitat.

Així, “Boca a Boca” -d’acord amb les bases del concurs- prioritza la preservació del Teatre Arnau, que és el darrer teatre de barraca de la ciutat, i planteja la intervenció entenent que representa un llegat d’interès històric que no es pot deixar perdre. La proposta mantindrà la façana, la boca d’escena, la forma de ferradura de la sala, la barana de l’amfiteatre, i tota l’estructura de fusta (pilars, forjats, entramats de façana…). Es busca preservar els elements importants, convertir-los en fonamentals i afegir els mínims elements necessaris per crear un nou sistema que permeti fer aflorar la memòria, l’espai teatre i l’acció teatral.

L’edifici mantindrà una disposició que inclou una planta soterrani, una altra de semisoterrani, planta baixa i dues plantes pis, que donaran cabuda al programa funcional que va sorgir del procés participatiu que s’ha dut a terme durant aquest mandat i que compta amb un grup impulsor format per representants de les diferents entitats i col·lectius del teixit cultural i veïnal de la ciutat i, en especial, dels barris de Poble Sec, Raval i Sant Antoni.

Fruit d’aquest procés, es va decidir que l’Arnau esdevingui un equipament municipal innovador que fusioni les arts escèniques, la recuperació de la memòria de l’edifici i el Paral·lel i el treball amb la comunitat dels barris colindants. La voluntat és que sigui un projecte cultural singular: de referència per a tota la ciutat, combinat amb una forta vinculació al territori i a la recuperació de les memòries d’aquest entorn.

La proposta preserva i potencia tres aspectes essencials de l’edifici: la nau, la forma de ferradura de la sala i l’estructura de fusta.

– Nau: la nau de tres cossos és un dels aspectes més definitoris del teatre de barraca, amb un cos principal i dos cossos laterals. Aquesta és una estructura quasi industrial amb un volum important, una direccionalitat molt clara i molt pragmàtica a la vegada que poc freqüent en l’àmbit teatral.

– Forma de ferradura de la sala: les llotges actuals s’adapten a la forma de ferradura de la sala d’una geografia molt més teatral. La contraposició entre l’estructura genèrica, senzilla i austera de la nau amb l’especificitat de les formes de ferradura també és molt rellevant.

– Estructura de fusta: és l’aspecte que millor expressa la complexitat entre la nau (essència del teatre de barraca) i la forma de ferradura de la sala. Aquesta estructura excepcional a preservar està configurada per un sistema porticat de tres naus, de pilars molt esvelts creuant un entramat més dens i complex, de geometries expressives que conformen les bigues i entrebigats dels forjats de les llotges; per les encavalcades corbades de la coberta, sorprenentment afinades, i pel revestiment interior d’entarimat de fusta.

L’actuació comportarà, essencialment, deixar l’esquelet de l’antic Teatre despullat, sanejar la fusta, afegir connectors metàl·lics, reforços de fusta i formigonar aquells espais entre fusta necessaris per garantir l’estabilitat de l’estructura.

Així, es reconstruirà la façana original de l’edifici, recuperant la composició i les portes que s’han anat alterant, però utilitzant la mateixa tècnica mixta fusta-formigó de l’interior de l’edifici (teatre i ateneu). A més, s’afegeix un espai obert a la ciutat, ja que el nou ateneu reprodueix un gest similar al de la ferradura del teatre però direccionat cap al carrer, on una gran boca d’escena a la façana converteix la plaça en el propi escenari i viceversa. Aquest funcionament invertit entre teatre i ateneu configura l’estructura formal principal del projecte.

Pel que fa a la llum natural, es busca preservar-la i recuperar-la, de manera que el teatre guanyi versatilitat i es pugui emprar per dur a terme més activitats i durant més hores del dia. Això es farà mitjançant cortines i d’altres sistemes per tal de poder enfosquir en els moments que sigui necessari.

A més, la proposta també planteja la millora de la relació entre la part posterior del teatre i la façana de l’edifici d’habitatges enderrocant els cossos annexes de l’equipament. D’aquesta manera, s’allibera un passatge que, quan estigui obert, permetrà una entrada secundària per darrera de la caixa escènica i connectarà el carrer Nou de la Rambla amb l’Ateneu del propi Arnau. Quan l’accés estigui restringit, només permetrà la càrrega i descàrrega i un accés directe per a tècnics i actors.

Cal tenir en compte que el Teatre Arnau es troba en la transició entre el barri del Raval i el Paral·lel i el propi edifici juga aquest paper, ja que les façanes laterals són molt bàsiques, planes, austeres i sense cap representativitat; mentre que la façana principal construeix una escena pública i vol destacar i representar que és un teatre.

Un equipament multidisciplinar del segle XXI

Tot això respondrà a la voluntat de construir un projecte ampli, transversal i multidisciplinar ajustat a les realitats escèniques i socials del moment en què ens trobem i que es basi en el fet que aquest serà un únic projecte amb un equip de treball que desenvoluparà els tres eixos en els que es basa i que són:

– Un espai escènic multidisciplinar: en què es puguin crear i exhibir obres de diferents disciplines, com podrien ser la música, la dansa, el teatre o el circ, entre d’altres. A més, haurà d’incloure les vessants de creació, d’exhibició, de formació i de banc de recursos tant tangibles com intangibles. També es busca promoure l’exercici del dret a la cultura per al conjunt de la població; cobrir les necessitats d’espais, reconeixement, visualització i treball en xarxa del treball social; aprofitar la diversitat d’arts escèniques que es desenvolupen al territori i impulsar projectes artístics amb enfocament comunitari. També és una aposta per la cultura de base a la ciutat.

– Recuperació de la memòria: no només de la memòria de l’edifici com a darrer teatre de barraca del Paral·lel si no que també es refereix a d’altres elements com la memòria de les arts escèniques que s’hi desenvolupaven, però també de la memòria històrica, social i política del Paral·lel, del teatre popular, etc. i dels tres barris del seu entorn, com són Raval, Poble Sec i Sant Antoni.

– Enfocament social, comunitari i intercultural: mitjançant el qual la comunitat esdevingui part activa, integrant i decisòria. Aquest espai ha de ser un espai participatiu, de trobada i que estigui en diàleg permanent amb el seu entorn i no d’esquenes als barris. Ha d’esdevenir un equipament de proximitat que ofereixi activitat relacionada amb el barri. Es planteja la creació d’un ateneu popular que actuï com a porta d’entrada de la comunitat a l’Arnau i vinculat també a la recuperació de la memòria de l’espai.

Els usos que acollirà l’edifici es distribueixen en línies generals de la següent manera: a les plantes soterrani i semisoterrani els espais de serveis, magatzems, tallers, camerinos, moll de descàrrega, instal·lacions, etc; a la planta baixa, els accessos i vestíbuls principals, la sala del teatre, l’espai polivalent de l’ateneu, etc; a les plantes superiors -primera i segona- es troben l’amfiteatre, la sala d’assaig, el centre d’interpretació, administració i altres espais tècnics i de magatzem.

El futur del Teatre Arnau ha estat definit en un procés de participació que es va engegar al juny de 2016 https://www.decidim.barcelona/processes/teatre-arnau. Aquest procés ha comptat amb un grup motor integrat per actors del món de la cultura, els moviments socials, entitats veïnals i comunitàries; i diversos actes i debats públics. Dos anys després coneixem la proposta guanyadora per la rehabilitació del Teatre Arnau, la qual integra els eixos sorgits del treball de dos anys. Aquest 2018 també es posarà en marxa l’Arnau itinerant, un projecte que ha de permetre desenvolupar les activitats i projectes que acollirà el Teatre Arnau en diferents espais de la ciutat, fins que el Teatre estigui rehabilitat.