Yes, potser, una obra més vigent que mai. Del 25 d’octubre al 19 de novembre de 2017 la Companyia A3 presenta Yes, potser de Marguerite Duras a l’Akadèmia de Barcelona, l’obra que ha coproduït juntament amb Nómade Projectes Culturals i el mateix Teatre Akadèmia.
Andrea Segura dirigeix a Alícia González Laá, Anna Casas i Txabi Grass en una tragicomèdia surrealista que confronta els protagonistes, testimonis d’una catàstrofe post-apocalíptica nuclear, a la reconstrucció històrica sobre la qual es fonamenta la nostra civilització. Des de l’oblit al sentit de l’honor, de la pàtria i de Déu. Una obra que porta el segell irònic, alhora que poètic, tan característic de l’autora francesa.
“En aquesta obra, l’autora juga a una desconstrucció de la sintaxi, amb la finalitat de reproduir un llenguatge post catastròfic” explica Albert Tola, traductor de l’obra de Marquerite Duras.
El “nosaltres” enfront el “jo” poderós
A, B i un soldat. Sense noms, ni memòria. Aquests són els protagonistes de Yes, peut-être, tres supervivents d’un conflicte nuclear en un gran desert envoltat d’oceans. Ell voldrà recuperar els rituals i els càntics, elles, en canvi, procuraran recuperar el seu llenguatge i la història a partir d’elles mateixes, de l’altre, del ‘nosaltres’.
L’obra de Duras, traduïda ara per Albert Tola i escrita l’any 1968, just abans del revolucionari maig francès, deixa al descobert una de les misèries més grans de l’ésser humà: la pèrdua de memòria constant que torna una i altre vegada al llarg de la història endinsant-nos en l’horror de la catàstrofe.
