Del 9 de novembre al 4 de desembre de 2016 el Teatre Akadèmia programa Les cadires, una obra d’Eugène Ionesco dirigida per Glòria Balañà i Altimira i interpretada per Carles Martínez, Míriam Alamany i Martí Atance.
Ionesco és un clàssic contemporani de la talla de Beckett i Adamov, amb qui va consolidar el que avui es coneix com a Teatre de l’Absurd, i que ha influït a autors posteriors com Harold Pinter o Caryl Churchill amb el seu sentit del joc teatral, l’humor, l’absència de lògica i l’experimentació amb el llenguatge.
A Les cadires, Ionesco ens explica la història d’una parella de vells que espera visita. Aquest vespre tenen convidats. L’home els ha de comunicar un missatge que té per a la Humanitat. Però els seients quedaran buits -la buidor que tant agradava a Ionesco i el motiu fonamental pel qual justificava aquest text-. Finalment arribarà l’Orador, que ha de transmetre el transcendent missatge a la multitud assistent.
Amb aquest argument aparentment senzill, l’autor reflexiona amb humor sobre la condició tràgica de l’home. Glòria Balañà, directora, explica que a la majoria de les obres de Ionesco “el costat còmic, o de vegades grotesc, no és més que una aparença mentre que el fons del seu teatre és profundament amarg i trist.”
A Les cadires, Ionesco aconsegueix fer present el buit existencial. El tema central, doncs, no és el missatge ni el fracàs d’una vida sinó justament les cadires; l’absència. Davant la solitud, la incomprensió del món i la manca de sentit, Ionesco ens recorda que potser l’únic que ens queda és la imaginació.
Per què Ionesco?
Ionesco, com Beckett, és cabdal per entendre l’evolució de la dramatúrgia contemporània i al Teatre Akadèmia volíem que fos present en aquesta temporada centrada en els clàssics del segle XX.
Per la modernitat i valentia del seu pensament i l’encaix de les seves obres en els nostres temps, ens ha semblat més necessari que mai posar cos a les paraules de Ionesco i gaudir de les imatges poètiques i suggeridores sobre l’ésser humà, la vida, l’amor i la mort que ens evoquen Les cadires.
