El Petit de Cal Eril és aquell músic de Guissona que des de fa un temps ens emociona i ens sorprèn a parts iguals. Ho va aconseguir ja amb la maqueta “Per què es grillen les patates?” (2008), més tard reeditada en vinil. Ens va fer dibuixar un somriure amb la presumpta innocència del primer disc, “I les sargantanes al sol” (2009), i ens el va fer glaçar de cop amb el misticisme de “Vol i dol” (2010). Després va reinventar-se amb “La figura del buit”, doble salt mortal sense xarxa. I ara afegeix noves joies a un cançoner brillant amb un nou disc, “La força”, que pren impuls sobre aquests antecedents per saltar cap a mons ignots que frisen ser descoberts.
“La força” parla de coses que no es poden dir ni es poden veure. Transita per paisatges dolçament fantasmagòrics, alhora confortables i inquietants. Ens submergeix en un univers atemporal, sense altres referents que les persones i la natura. Tot el disc està presidit pel misteri. I poc a poc ens va donant claus que tan aviat condueixen a la resolució com ens obren nous enigmes. El Petit de Cal Eril ha après un secret i ens llança una invitació per per comprendre’l. I qui el descobreixi –ja avisem de bon començament- mai podrà tornar a ser el mateix.
Amb aquest nou disc, El Petit de Cal Eril ha fet un petit miracle i ens en vol fer partíceps. Que la força ens acompanyi.