-
quote
L’equip d’arquitectes H Arquitectes seran els encarregats de redactar el projecte executiu per a la rehabilitació i adequació d’aquest emblemàtic edifici
La proposta prioritza la preservació del darrer teatre de barraca de la ciutat i obre l’equipament per tal que generi sinèrgies amb l’espai públic
El Teatre Arnau serà un equipament municipal innovador que fusionarà les arts escèniques, la recuperació de la memòria de l’edifici i el Paral·lel i el treball amb la comunitat del Poble Sec, el Raval i Sant Antoni
A partir d’aquest moment, l’equip guanyador ha de desenvolupar la seva proposta i materialitzar-la en un projecte executiu que ha d’estar redactat al gener de 2019. D’aquesta manera es podrien iniciar les obres durant el primer semestre de 2019.
El jurat del concurs ha destacat que aquesta proposta integra de manera harmoniosa els elements que es mantenen de l’edifici actual i els que s’incorporen, creant una nova realitat contemporània. A més, les peces que composen l’edifici són clares i ben organitzades per facilitar tant la gestió com el seu ús, i resulten fàcilment aïllables o relacionables entre sí en funció de les necessitats. Això dota l’edifici d’un elevat grau de versatilitat.
Així, “Boca a Boca” -d’acord amb les bases del concurs- prioritza la preservació del Teatre Arnau, que és el darrer teatre de barraca de la ciutat, i planteja la intervenció entenent que representa un llegat d’interès històric que no es pot deixar perdre. La proposta mantindrà la façana, la boca d’escena, la forma de ferradura de la sala, la barana de l’amfiteatre, i tota l’estructura de fusta (pilars, forjats, entramats de façana…). Es busca preservar els elements importants, convertir-los en fonamentals i afegir els mínims elements necessaris per crear un nou sistema que permeti fer aflorar la memòria, l’espai teatre i l’acció teatral.
L’edifici mantindrà una disposició que inclou una planta soterrani, una altra de semisoterrani, planta baixa i dues plantes pis, que donaran cabuda al programa funcional que va sorgir del procés participatiu que s’ha dut a terme durant aquest mandat i que compta amb un grup impulsor format per representants de les diferents entitats i col·lectius del teixit cultural i veïnal de la ciutat i, en especial, dels barris de Poble Sec, Raval i Sant Antoni.
Fruit d’aquest procés, es va decidir que l’Arnau esdevingui un equipament municipal innovador que fusioni les arts escèniques, la recuperació de la memòria de l’edifici i el Paral·lel i el treball amb la comunitat dels barris colindants. La voluntat és que sigui un projecte cultural singular: de referència per a tota la ciutat, combinat amb una forta vinculació al territori i a la recuperació de les memòries d’aquest entorn.
La proposta preserva i potencia tres aspectes essencials de l’edifici: la nau, la forma de ferradura de la sala i l’estructura de fusta.
– Nau: la nau de tres cossos és un dels aspectes més definitoris del teatre de barraca, amb un cos principal i dos cossos laterals. Aquesta és una estructura quasi industrial amb un volum important, una direccionalitat molt clara i molt pragmàtica a la vegada que poc freqüent en l’àmbit teatral.
– Forma de ferradura de la sala: les llotges actuals s’adapten a la forma de ferradura de la sala d’una geografia molt més teatral. La contraposició entre l’estructura genèrica, senzilla i austera de la nau amb l’especificitat de les formes de ferradura també és molt rellevant.
– Estructura de fusta: és l’aspecte que millor expressa la complexitat entre la nau (essència del teatre de barraca) i la forma de ferradura de la sala. Aquesta estructura excepcional a preservar està configurada per un sistema porticat de tres naus, de pilars molt esvelts creuant un entramat més dens i complex, de geometries expressives que conformen les bigues i entrebigats dels forjats de les llotges; per les encavalcades corbades de la coberta, sorprenentment afinades, i pel revestiment interior d’entarimat de fusta.
L’actuació comportarà, essencialment, deixar l’esquelet de l’antic Teatre despullat, sanejar la fusta, afegir connectors metàl·lics, reforços de fusta i formigonar aquells espais entre fusta necessaris per garantir l’estabilitat de l’estructura.
Així, es reconstruirà la façana original de l’edifici, recuperant la composició i les portes que s’han anat alterant, però utilitzant la mateixa tècnica mixta fusta-formigó de l’interior de l’edifici (teatre i ateneu). A més, s’afegeix un espai obert a la ciutat, ja que el nou ateneu reprodueix un gest similar al de la ferradura del teatre però direccionat cap al carrer, on una gran boca d’escena a la façana converteix la plaça en el propi escenari i viceversa. Aquest funcionament invertit entre teatre i ateneu configura l’estructura formal principal del projecte.
Pel que fa a la llum natural, es busca preservar-la i recuperar-la, de manera que el teatre guanyi versatilitat i es pugui emprar per dur a terme més activitats i durant més hores del dia. Això es farà mitjançant cortines i d’altres sistemes per tal de poder enfosquir en els moments que sigui necessari.
A més, la proposta també planteja la millora de la relació entre la part posterior del teatre i la façana de l’edifici d’habitatges enderrocant els cossos annexes de l’equipament. D’aquesta manera, s’allibera un passatge que, quan estigui obert, permetrà una entrada secundària per darrera de la caixa escènica i connectarà el carrer Nou de la Rambla amb l’Ateneu del propi Arnau. Quan l’accés estigui restringit, només permetrà la càrrega i descàrrega i un accés directe per a tècnics i actors.
Cal tenir en compte que el Teatre Arnau es troba en la transició entre el barri del Raval i el Paral·lel i el propi edifici juga aquest paper, ja que les façanes laterals són molt bàsiques, planes, austeres i sense cap representativitat; mentre que la façana principal construeix una escena pública i vol destacar i representar que és un teatre.
Un equipament multidisciplinar del segle XXI
Tot això respondrà a la voluntat de construir un projecte ampli, transversal i multidisciplinar ajustat a les realitats escèniques i socials del moment en què ens trobem i que es basi en el fet que aquest serà un únic projecte amb un equip de treball que desenvoluparà els tres eixos en els que es basa i que són:
– Un espai escènic multidisciplinar: en què es puguin crear i exhibir obres de diferents disciplines, com podrien ser la música, la dansa, el teatre o el circ, entre d’altres. A més, haurà d’incloure les vessants de creació, d’exhibició, de formació i de banc de recursos tant tangibles com intangibles. També es busca promoure l’exercici del dret a la cultura per al conjunt de la població; cobrir les necessitats d’espais, reconeixement, visualització i treball en xarxa del treball social; aprofitar la diversitat d’arts escèniques que es desenvolupen al territori i impulsar projectes artístics amb enfocament comunitari. També és una aposta per la cultura de base a la ciutat.
– Recuperació de la memòria: no només de la memòria de l’edifici com a darrer teatre de barraca del Paral·lel si no que també es refereix a d’altres elements com la memòria de les arts escèniques que s’hi desenvolupaven, però també de la memòria històrica, social i política del Paral·lel, del teatre popular, etc. i dels tres barris del seu entorn, com són Raval, Poble Sec i Sant Antoni.
– Enfocament social, comunitari i intercultural: mitjançant el qual la comunitat esdevingui part activa, integrant i decisòria. Aquest espai ha de ser un espai participatiu, de trobada i que estigui en diàleg permanent amb el seu entorn i no d’esquenes als barris. Ha d’esdevenir un equipament de proximitat que ofereixi activitat relacionada amb el barri. Es planteja la creació d’un ateneu popular que actuï com a porta d’entrada de la comunitat a l’Arnau i vinculat també a la recuperació de la memòria de l’espai.
Els usos que acollirà l’edifici es distribueixen en línies generals de la següent manera: a les plantes soterrani i semisoterrani els espais de serveis, magatzems, tallers, camerinos, moll de descàrrega, instal·lacions, etc; a la planta baixa, els accessos i vestíbuls principals, la sala del teatre, l’espai polivalent de l’ateneu, etc; a les plantes superiors -primera i segona- es troben l’amfiteatre, la sala d’assaig, el centre d’interpretació, administració i altres espais tècnics i de magatzem.
El futur del Teatre Arnau ha estat definit en un procés de participació que es va engegar al juny de 2016 https://www.decidim.barcelona/processes/teatre-arnau. Aquest procés ha comptat amb un grup motor integrat per actors del món de la cultura, els moviments socials, entitats veïnals i comunitàries; i diversos actes i debats públics. Dos anys després coneixem la proposta guanyadora per la rehabilitació del Teatre Arnau, la qual integra els eixos sorgits del treball de dos anys. Aquest 2018 també es posarà en marxa l’Arnau itinerant, un projecte que ha de permetre desenvolupar les activitats i projectes que acollirà el Teatre Arnau en diferents espais de la ciutat, fins que el Teatre estigui rehabilitat.
00 -
quote
Aquesta setmana entrevistem a Dimas Gragera, Diputat de Ciutadans al Parlament i Portaveu C’s a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Debat amb:
Ramón Riera – NNGG Partit Popular
Nil López – Joventut Socialista Catalunya
– Joventut Nacionalista Catalunya
Ana Martínez – Joves Ciutadans
Guillem Casals – Joventut Esquerra Republicana de Catalunya -
quote
Es representarà a més de 20 poblacions de tot Catalunya.
Pau Miró, Albert Prats, Aina Sánchex, Àlex Batllori, Albert Arribas, Lluc Castells, Sílvia Pérez Cruz, Oscar Valsecchi, Damien Bazin, Xavier Albertí i David Bofarull conformen l’equip artístic.
El Cyrano de Lluís Homar arriba aquest dimecres 28 de febrer a les 75 funcions. L’espectacle, a més, s’ha prorrogat fins l’11 de març i, just després, iniciarà una gira per tot el territori català que el durà a més de 20 poblacions com ara Lleida, Manresa o Reus entre moltes altres.
Homar, recentment guardonat amb el Premi Butaca al millor actor, es posa a la pell de Cyrano acompanyat de Joan Anguera, Aina Sánchez, Albert Prat i Àlex Batllori i de l’equip artístic que ja va triomfar amb Terra Baixa: Pau Miró a la dramatúrgia i direcció, Lluc Castells a l’escenografia i vestuari, Sílvia Pérez Cruz a la música original, Xavier Albertí i David Bofarull a la il·luminació, Damien Bazin al so i Oscar Valsecchi com a adjunt a direcció i moviment i amb la nova incorporació d’Albert Arribas a la traducció.
L’espectacle, una coproducció del festival Temporada Alta, festival de tardor de Catalunya i el mateix Lluís Homar, es va estrenar el 8 de desembre al Teatre Municipal de Girona i el 21 alTeatre Borràs de Barcelona.
Temporada Alta i Lluís Homar: excel·lència per a un públic majoritari.
Després de l’èxit artístic i de públic de Terra Baixa, Lluís Homar i el festival Temporada Alta tornen a impulsar una projecte teatral singular. I per fer-ho, s’envolten de grans professionals amb gran experiència i excel·lència en el seu camp per fer arribar al públic un muntatge impecable.
Amb Pau Miró i Oscar Valsecchi, Homar forma un tàndem creatiu que els duu a abordar els clàssics amb una mirada sensible i actual buscant els punts de confluència entre els temes de la literatura universal i les preocupacions de qualsevol ciutadà.
L’equip artístic que els acompanya en aquesta proposta torna a ser el mateix que en el muntatge anterior: la veu excepcional de la cantant Sílvia Pérez Cruz serà a la banda sonora, que gaudirà de la sensibilitat de Damien Bazin en el disseny de l’espai sonor; la mirada experimentada d’en Lluc Castells a l’espai escènic i el vestuari, i el privilegi d’un disseny d’il·luminació que elaboraran conjuntament David Bofarull i el director escènic i actual director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí.
L’experiència, l’amistat i l’ofici provat de tots ells, al servei del Cyrano més contemporani.
Tots som Cyrano
En paraules de Pau Miró, “Cyrano és un home que lluita contra la seva pròpia debilitat. I si bé és capaç d’enfrontar-se a cent homes i vèncer-los, no pot fer el mateix amb la seva feblesa.” I és aquesta feblesa, la de fer-se “petit davant la seva por més íntima: expressar que estima i que necessita ser estimat sense que li calgui l’ajuda de cap intèrpret”, la que centra la mirada del director: “en les dificultats de viure amb plenitud allò que som. Les nostres imperfeccions, o potser podríem dir-ho d’una altra manera: allò que ens fa singulars, gairebé mai és ben rebut per la societat.”
Per a aquest Cyrano, vitalista i entusiasta, s’ha incidit en la universalitat del text d’Edmond Rostand i en els temes que afecten a tothom: la imatge d’un mateix, l’acceptació dels nostres defectes i virtuts, la verbalització de les emocions o la llibertat/dignitat personal enfrontada a la col·lectivitat.
-
quote
La veu i el seu poder de seducció. La companyia Veus Humanes ens proposa deixar-nos portar pel poder del so per recrear dues històries al voltant de les relacions de parella i, especialment, del sexe, en un format on la veu i la música són els autèntics protagonistes. Sexe Oral és un espectacle de radioteatre en viu, amb quatre actors i un muntador musical dalt de l’escenari que donen forma a dos relats eròtics.
La veïna del caniche, escrit i dirigit per Pere Anglas, és la història d’una parella que, després d’anys de relació, decideix fer el gran pas d’hipotecar-se i comprar un habitatge. Una trobada casual a l’ascensor amb una veïna els portarà a un joc de fantasies i perversions plaents que els obrirà una porta a les seves pors més íntimes.
El gran intercanvi és l’adaptació d’un relat de Roald Dahl dirigida per Gerard Vàzquez. Narra les complicacions d’un joc d’intercanvi de parelles que s’inventa en Víctor per poder tenir relacions amb la desitjada dona del seu millor amic. La història, el tema central de la qual és el sexe i el plaer masclista, sota la seva aparença sorneguera, és una àcida paràbola sobre la fragilitat de l’amor i la fatuïtat de l’etern masculí.
Els dos relats estan interpretats per Ramon Canals, Sílvia Gómez, Ramon Hernàndez i Eva Lluch i el muntatge sonor, també en directe, és de Francesc Cutillas.
Des de fa 4 anys, a través dels seus muntatges de radioteatre, Veus Humanes posa al dia aquest gènere radiofònic, en un moment en què les noves tecnologies han reeditat els muntatges d’audio en forma de podcasts o audiollibres. La paraula dita torna a posar-se en valor en un mon dominat per les imatges. Veus Humanes reivindica d’aquesta manera el poder de la veu i el so, que estimulen la imaginació de l’oient/espectador.
Sexe Oral encara es podrà veure i escoltar al Teatre Almeria els diumenges 4 i 11 de març a les 20.00h.
-
-
quote
El cartell incorpora també noves bandes al seu escenari com Sense Sal, La Sra. Tomasa i Pupil·les, i d’altres que repeteixen com Animal, Zoo i Doctor Prats
Per primer cop, s’aposta per una actuació que combina música i ball, a càrrec de La Soul Machine i Brodas Bros
El festival supera el 2018 el número d’edicions del mític CanetRock dels 70 que el va veure néixer
CANETROCK arriba enguany a la seva 5a edició ja consolidat i amb ganes i públic per moltes edicions més. El festival supera el 2018 el número d’edicions del CANETROCK dels anys 70, el mític festival que el va veure néixer, sorgit de la protesta i a la conquesta de llibertats. I ho fa amb un gran cartell, encapçalat per les millors bandes del moment dels Països Catalans com Macaco, La Raíz, Els Catarres, Els Amics de les Arts i Txarango. En total una quinzena, alguna de les quals es desvelarà més endavant.
Gemma Recoder, directora del festival, ha obert la presentació del cartell que s’ha fet aquest matí a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, parlant del seu públic: “És la millor recompensa. Com diu en Lluís Gavaldà, el públic no ve a veure cançons, ve a viure les cançons intensament. Això és el que ens fa feliços”.
Enguany CANETROCK reivindica més que mai la seva internacionalització. “Tenim un festival internacional amb bandes catalanes, la majoria de les quals han estat girant per Europa, Sud Amèrica i Àsia. No necessitem contractar bandes de fora. Tenim el talent a casa”, ha puntualitzat Laura Duran, directora artística del festival.
El preu de l’entrada d’enguany es manté a 35 euros per cinquè any i es continua treballant per millorar la qualitat dels serveis i l’oferta gastronòmica de festival. Entre les novetats d’enguany, CANETROCK habilitarà més passarel·les d’entrada i més personal de control, amb l’objectiu de millorar l’accés i l’experiència i amb una gestió de les cues més eficient. L’edició passada, es van registrar més de 22.000 espectadors, xifra de públic que s’ha consolidat.
El cartell 2018
Així doncs, Macaco s’estrena a l’escenari de CANETROCK 018, que enguany tindrà lloc el 7 de juliol, de nou, al Pla d’en Sala de Canet de Mar. La banda liderada per Dani Carbonell tocarà els grans èxits dels darrers anys, juntament amb les cançons del nou disc, la sortida del qual està prevista aquest any.
La Raíz arriba a CANETROCK 018 amb les temes de ‘Entre poetas y presos’ en la que serà una de les poques oportunitats de veure el grup valencià abans del seu comiat definitiu dels escenaris, després d’un 2017 farcit d’actuacions. També Txarango farà al festival un dels últims concerts de la gira nacional i internacional del seu aclamat tercer disc ‘El cor de la Terra’ i sumaran ja quatre edicions tocant a CANETROCK.
Per la seva banda, Els Catarres tornen a CANETROCK després d’un temps allunyats dels escenaris, preparant nova gira i nou disc. També en plena gira de presentació, Els Amics de les Arts interpretaran els temes del seu últim disc ‘Un estrany poder’, tot imprimint el punt més indie a un CANETROCK molt mestís i festiu.
Com Macaco, també s’estrenen a l’escenari de CANETROCK les bandes emergents Sense Sal i Pupil·les, sens dubte, el toc femení del festival. Dues propostes diverses que van, des del pop-folc amb sons provinents de l’electrònica de les terrassenques Sense Sal, fins a la base reggaetonera mesclada amb reggae, hip- hop i electrònica de Pupil·les, vingudes del País Valencià. La Sra. Tomasa, primerenca també al festival, aterra en plena gira del seu segon àlbum ‘Nuestra Clave’, sinònim de mestissatge i ritmes festius.
Repeteixen enguany els grups Animal, Zoo i Doctor Prats, tres bandes joves que s’han consolidat en temps rècord dins el panorama musical català. Animal presentarà el seu segon i esperat disc a CANETROCK en exclusiva dos anys després que formés part del seu cartell per al delit dels seus fans. De la mateixa manera, el grup valencià Zoo tocarà els temes del seu també segon disc ‘Raval’; mentre que Doctor Prats portarà el mestissatge musical a un altre nivell amb les cançons del seu tercer àlbum, ‘Aham Sigah’.
Perquè el ritme no pari entre concert i concert, als ja imprescindibles Miquel del Roig i DJ Ernest Codina, que ens tenen acostumats a versions i música de festa, s’hi afegeix PD Busquets, amb la proposta més desacomplexada de hits d’ara i sempre.
CANETROCK continua apostant pel talent musical del nostre país i es consolida ja com a cita obligada a l’estiu i punt de trobada dels amants de la música.
Cada any, CANETROCK programa noves propostes per sorprendre els assistents. Així, en la seva cinquena edició incorpora el ball en una de les seves actuacions. Els Brodas Bros, companyia de dansa i cultura urbana, actuaran juntament amb la banda de funk i soul La Soul Machine. Ball i música en directe com mai s’havia fet al festival abans.
-
-
Cooltura FM > Citació
