La petita casa de mi mateix és fruit de l’encàrrec que va fer l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA) a un dels nostres músics més preuats, Eduard Iniesta. El resultat ha estat un disc amb 9 obres instrumentals composades i orquestrades per ell mateix, en una perfecta conjunció entre els instruments de corda que utilitza, les percussions i l’orquestra. Una conjunció innovadora, feta de sensibilitat a flor de pell, i que es va sentir per primera vegada el maig del 2015 dins del cicle de l’ONCA AL PALAU.
Es tracta del desè disc d’Eduard Iniesta, en el que interpreta les seves obres creades per a l’ocasió amb alguns dels instruments més característics de la cultura mediterrània com el buzuki grec, el tzouras, el saz i el blagamàs. A aquests instruments, hi ha afegit una formació de catorze cordes de l’ONCA juntament amb el conjunt instrumental d’Iniesta: amb Robert Armengol a les percussions clàssiques, Antonio Sánchez a les percussions ètniques i Miguel Ángel Cordero al contrabaix, que són els encarregats de crear l’atmosfera de la Mediterrània a l’escenari.
L’Eduard Iniesta és un referent de la música mediterrània del nostre país, perquè no ha deixat mai de crear noves textures, inventar nous camins per tal d’emocionar al públic amb els seus instruments i les seves composicions fetes amb un material extremadament sensible.
Com tota la música d’Eduard Iniesta, és música portuària amb influències de les músiques veïnes, però aquesta vegada, agafa una volada nova al costat de l’ONCA. Amb La petita casa de mi mateix, el compositor aconsegueix, per uns instants, arrancar de la cultura popular aquests instruments per introduir-los en un format idoni per a l’evocació de paisatges, uns paisatges sonors amb atmosfera tardorenca que, com diu el mateix Iniesta, ens porten pels camins més íntims de la seva creació musical.
