El poeta Enric Casasses ha estat reconegut amb el 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural amb més d’una vintena de poemaris publicats. Des de Discmedi felicitem l’artista pel seu guardó i per la seva trajectòria dins la cultura catalana que, lluny d’isolar-se en la poesia, ha estat íntimament relacionada amb el món de la música i és que, de fet, el poeta ha facturat diverses referències musicals com a rapsode. En són exemples de treballs que ha fet a Discmedi en col·laboració amb Pascal Comelade com La manera més salvatge (Discmedi, 2006), N’ix (Discmedi, 2011) o Pascal Comelade & Cobla Sant Jordi (Discmedi, 2011).
A banda dels discos propis, el barceloní també va participar en el disc Sense pistola (Discmedi, 2015), en què artistes com Arturo Gaya, Laia Oliveras, Paco Prieto i Kike Pellicer musicaven poemes seus. No obstant això, el primer a atrevir-se a posar música als versos de Casasses va ser Celdoni Fonoll amb Cançó de Nadal i Cançó gallega de les Illes Medes al disc Per un petó (Discmedi, 1998), assentant un precedent que després han seguit molts altres artistes com Santi Arisa (L’home llop i jo), Ivette Nadal (Tres quarts), Johnny Estil·les (Tu rai), Miguel Poveda (Declaració), Namina (Dictat), o Dijous Paella (42), entre altres.
