«El meu germà, Abram Ball, va morir el 1998. Tenia vint-i-quatre anys i síndrome de Down. Quan va morir, feia anys que estava connectat a un respirador. Havia patit desgràcies complexes de tota mena, però el seu caràcter esplèndid i meravellós no se’n va ressentir mai. Era més gran que jo i vaig passar molts anys fent-li companyia al seu llit d’hospital.
Abans d’aquella època, però, quan tots dos érem uns nanos i estàvem junts, quan encara podíem jugar i passejar, ja sabia que algun dia em tocaria ocupar-me’n, que algun dia seria jo el seu cuidador, i que viuríem junts, que seríem capaços de viure feliços.
Fa un mes se’m va acudir escriure un llibre sobre ell. Però no resulta tan fàcil escriure un llibre sobre algú que coneixes.»
«Cens és un testament vital sobre l’amor altruista; un salm als miracles quotidians; i una misteriosa metàfora que ens embolcalla. Tan amable que fa mal.»
Quan el pare d’un jove amb síndrome de Down, vidu, rep la notícia que li queden pocs mesos de vida, apareix l’angoixa sobre el futur del seu fill, a qui estima intensament. Sense cap recurs ni pla, i amb el desig de veure el país en un darrer viatge, l’home accepta la feina de realitzar un estrany cens per a una misteriosa oficina governamental.
Aquest és l’inici d’un viatge que portarà pare i fill per diferents ciutats, que l’autor anomena amb les lletres de l’alfabet, a través del qual coneixeran tot el que té de bo i de dolent la naturalesa humana. I a mesura que s’acosten a la ciutat Z, el darrer destí, el pare haurà d’enfrontar-se a algunes de les preguntes que no s’ha volgut fer fins ara: Quin és el propòsit del cens? N’és còmplice? I sobretot, com serà capaç d’aprendre a acomiadar-se del seu fill?
Jesse Ball, poeta i novel·lista nord-americà considerat per Granta com un dels millors de la seva generació. Casat amb una poeta islandesa, viu a Chicago on fa classes a l’Art Institute of Chicago, concretament sobre l’ambigüitat, la mentida, somiar o passejar. El seu germà Abram, amb síndrome de Down, és l’origen d’aquesta novel·la que ha estat qualificada pel New York Times o el Chicago Tribune com un dels llibres de l’any.
