-
-
-
quote
Amb la visita de Toni Padilla, periodista esportiu i cap d’esports al diari ARA, tractem la problemàtica d’Orient Mitjà i els refugiats des de una òptica futbolera. “El futbol és popular; una cosa del poble. Els refugiats sempre s’han endut històricament la seva cultura i tradicions, i durant els darrers cent anys porten pilotes de futbol. A tot el món tenim equips de futbol fundats per refugiats. El futbol ens permet crear ponts de contacte i conèixer persones.”
Fent referència a Síria, país en situació de guerra civil i amb la meitat de la seva població desplaçada, explica que el poder ha controlat el futbol. “Tot i les imatges de guerra que ens arriba de Síria, allà s’està jugant una lliga de futbol, i la seva selecció s’està jugant passar al Mundial jugant a camps neutrals. A Iraq passa al mateix. ¿Com és possible? El règim de Bashar al Assad vol fer seu el futbol, i, per donar una imatge de control de situació, ha traslladat tots els equips del país als seus feus, provocant que clubs d’Alep o Homs juguin a Damasc. En aquest sentit, hi ha un punt d’engany.”
-
quote
Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, ens visita a l’InCooltura per tractar la problemàtica dels refugiats que afecta actualment a Europa i Orient Mitjà. Tal i com assenyala Oriol Amorós, “ens trobem davant de la pitjor crisis de emigrants des de la Segona Guerra Mundial. Recordem que Síria, que tenia 21 milions d’habitants, ha perdut la meitat de la seva població”. Europa, format per democràcies, ha liderat el procés de resolució d’aquesta crisis humanitària; però, com assenyala Amorós, “existeix una part d’Europa que no vol que vinguin els refugiats; altres veuen el refugi polític com un acte no de solidaritat –que també- sinó de responsabilitat democràtica”.
Crític amb el paper que ha jugat la UE amb els refugiats, Oriol Amorós afirma que “la UE no existeix. El gran fre a la construcció europea han sigut els propis estats”. En aquest sentit, fa referència a la incapacitat de l’UE d’integrar els 160.000 refugiats que va informar que integraria en territori europeu, així com al silenci de les institucions europees davant l’adveniment de les màfies que trafiquen amb els refugiats i les morts d’aquests que es produeixen al mar Mediterrani.
Per últim, Oriol Amorós ressalta l’esforç de Catalunya i de molts dels seus municipis per a acollir un nombre més gran de refugiats. Per al polític “l’estat és l’impediment per a més acollida. Tirar pel dret té dos problemes: passar una persona per la frontera sense documentació és traficar amb persones jurídicament; saber si a les persones que les ajudi els hi fas un favor, perquè poden ser repatriades.” Segons ell, l’actuació més eficaç és la creació de places d’acollida. -
-
-
-
