Aquest cap de setmana arriba el Festival Cara•B amb Rels B, Novedades Carminha, Carolina Durante, Pimp Flako & Kinder Malo i La Zowi

Aquest cap de setmana arriba el Festival Cara•B amb Rels B, Novedades Carminha, Carolina Durante, Pimp Flako & Kinder Malo i La Zowi
12/02/2019 Redactor

Divendres 15 de febrer comptarem amb Rels B, Pimp Flaco & Kinder Malo, Sticky M. A., Cecilio G, La Zowi, Pedro LaDroga, Albany i El Bloque DJs. Dissabte 16 de febrer serà el torn de Novedades Carminha, Soleá Morente & Napoleón Solo, Carolina Durante, Cupido, La Plata, Putochinomaricón, Melenas i Bronquio DJ Set.

Els abonaments per la cinquena edició del Festival Cara· B s’han esgotat. A la web estan disponibles els tiquets de día fins a fi d’existències.

 

Aquest cap de setmana arriba la cinquena edició del Festival Cara·B, festival de cultura musical independent i urbana de Barcelona, ​​a la Fabra i Coats – Fàbrica de Creació de Barcelona. El festival es posiciona com el principal aparador de les tendències musicals i els sons alternatius més frescos del moment.

Divendres, com és habitual, els gèneres urbans seran els protagonistes amb la presència de Rels B, Pimp Flaco & Kinder Malo, Sticky M.A., Cecilio G, La Zowi, Pedro LaDroga, Albany i El Bloque DJs. Dissabte el pop, el rock, el flamenc, el punk i el garage pujaran a l’escenari de la mà de Novedades Carminha, Soleá Morente & Napoleón Solo, Carolina Durante, Cupido, La Plata, Putochinomaricón, Melenas i Bronquio DJ Set.

A través dels directes d’aquesta exquisida selecció de les propostes musicals que actualment incendien les escenes independents, el Festival Cara•B arriba a la seva 5a edició consolidat com un projecte integral. Amb una visió de 360º que aborda la creació artística vinculada a la música des tots els seus angles, amb un programa que durant els seus cinc anys de trajectòria ha inclòs, a més de concerts, projeccions, festival de videoclips, exposicions i gastronomia.

 

 

El cartell complet del Festival Cara·B 2019 

Les quatre lletres del seu sobrenom i la B amaguen tot un fenòmen musical que va més enllà de les fronteres d’Espanya i els límits de l’Oceà Atlàntic. Quan Flakk Daniel sona, tot el món salta, mou el cap i coreja les seves barres i hooks. Rels B ha deixat evolucionar lliurement el seu hip hop de tall més clàssic, seguint els vaivens del seu mood: bon humor, relaxació, emotivitat i, sobre tot, la celebració de l’aquí i l’ara, ja sigui amb les seves penes o amb els seus amors. Així la música del mallorquí suma milions i milions de reproduccions, ja sigui als seus talls més propers a l’R&B dels 2000s o als beats més electrònics i de club. El Festival Cara•B serà una ocasió única per veure’s les cares amb Flakk Daniel i descobrir el perquè dels seus innumerables solds outs cada cop que es llença a girar per Espanya i Amèrica Llatina.

Novedades Carminha durant els últims mesos s’han dedicat a disparar hits com qui dispara als escuradents amb una escopeta de balins a les fires: amb frescura i vocació. Però Te quiero igual, El vivo al baile i Verbena, que van sumar aquest any milions de reproduccions, formen part d’un pla més gran: aplanar el terreny pel 5è àlbum del grup que veurà la llum al febrer de 2019 i que presentaran a tot Espanya i Llatinoamèrica al llarg d’aquest proper any. Això sí, la seva primera parada serà al Festival Cara•B 2019.

Pimp Flaco & Kinder Malo són dos germans per a dues visions molt personals del que és la música urbana avui en dia. Pimp Flaco i Kinder Malo han anat desenvolupant la seva carrera de forma paral·lela, buscant els punts de contacte entre el trap més fosc, l’emotivitat més sad i personal, i el pop lluminós. Versionant a Drake en cançons com Yo te quería a Ti o a Justin Bieber con Lo Siento, van aconseguir fer-se un lloc a l’escena quan aquesta encara no existia i, cançó rere cançó, han defensat i ampliat el seu radi d’acció fins a convertir-se en un fenomen global. La seva forma d’afrontar la música sense prejudicis ha ajudat a obrir nous espais a la música urbana nacional i crear un punt de trobada per aquell públic amb ganes de nous sabors, colors i sensacions.

Soleà Morente & Napoleón Solo presenten Ole Lorelei, el seu segon àlbum, una col·lecció de petites joies i joies no tant petites a mig camí entre l’elegància pop i l’espontaneïtat flamenca, produït per Alonso Díaz de Napoleón Solo. Sensualitat i risc són les claus d’aquesta nova mirada al pop i al flamenc en la que la filla d’Enrique Morente ha demostrat no només no tenir por a explorar nous camins, sinó a gaudir d’endinsar-se en ells.

Carolina Durante són la resposta a diverses preguntes que sorgeixen d’altres conjectures: Què passaria si a l’avorridíssim shoegaze dels noranta li col·loquéssim de nou l’esperit de Mary Chain i, fins i tot, lletres al més pur estil David Summers? Es pot aconseguir que una pija/o taral·legi una cançó que es riu de les seves opcions estètiques i polítiques a base d’aconseguir himnes que estan per sobre de tals disparitats? Com és possible que en els temps del trap hi ha uns xavals que són capaços de fer que la joventut torni a fixar-se en el pop de guitarres de tota la vida?

Sticky M.A. després de brillar a l’àlbum d’Agorazein juntament amb C. Tangana i d’anar documentant la seva evolució artística a base de mixtapes, el seu últim treball, Las Pegajosas Aventuras de Sticky M.A., es percep com un moment àlgid al seu camí i s’ha convertit sens dubte en una de les mixtapes de l’any, un treball en el que el madrileny ha aconseguit unir l’essència del seu projecte amb un dels corrents més contemporanis del rap als Estats Units. El resultat? Psicodèlia, emotivitat i desimboltura sobre instrumentals vaporoses. Després del seu Pegajoso Tour per tota la península, l’actuació al Festival Cara•B serà l’ocasió ideal per viure en carn pròpia una de les seves aventures: fum, alcohol i suor.

Cecilio G és un dels principals responsables de que les coses siguin com són. La música de Cecilio G parla per si sola. Transgressora des de l’inici, amb la seva música no es va conformar amb subvertir les formes més ortodoxes del rap sinó que després va fer el mateix amb el trap i va iniciar un viatge sense retorn a un univers propi, on una sort de Gucci Mane amb actitud Punk, reconfigura les formes i els colors dels carrers de Bogatell i les utilitza d’escenari per narrar-nos els seus rallys. OG com n’hi ha pocs, Cecilio G ha estat a més responsable de treure a la llum molts dels principals noms de l’escena quan encara no eren coneguts. El Festival Cara•B serà una ocasió immillorable per veure Cecilio G en tot el seu esplendor, jugant a casa i amb les energies renovades.

La Zowi és estricta, directa i amb un so tret expressament del carrer. És una de les mares de tot això i es nota cada vegada que allibera una nova cançó. Frases curtes, argot, i una capacitat única per crear amb dos pinzellades imatges costumistes del dia a dia, ja sigui al barri o en una trap house. Les cançons de La Zowi han despertat passions més enllà de l’entorn més immediat del trap i ha cridat l’atenció d’artistes com Zora Jones, amb la qual ha publicat cançons tan brillants com Money Hoe, Bitch Te Quemas o Obra de Arte. La seva actuació al Festival Cara•B arribarà poc després de la publicació de la seva esperada mixtape debut, una ocasió immillorable per submergir-nos de ple al món de La Zowi.

Cupido neixen de la unió entre el grup madrileny Solo Astra i l’estrella de la música urbana Pimp Flaco. Un romanç artístic que just arrenca aquest any perquè l’espurneig bedroom pop de Cupido no podria ser més 2018, l’any en el que desenes de joves de tot el món van decidir convertir en gènere musical les seves arrítmies cardíaques i l’insomni de dormitori. Palpitacions i temors inexplicables, pessigolleig intern i riure fluix, excitació i hiperventilació…són símptomes normals quan escoltes No sabes mentir, la primera fletxa de Cupido.

La Plata beu del pop de la New Wave i els sons de la València dels 90. Emulant a la música de ball de les discoteques d’aquella època, La Plata aposta per cançons pop addictives, directes i sense concessions. Els inicis d’aquest grup es remunten a 2015, quan Diego Escriche va llançar en solitari el tema Un atasco. Després es van unir al projecte Miguel J. Carmona, Patricia Ferragud, Salvador Frasquet i María Gea. La seva primera referència es Un Atasco EP (2017), produïda per Carlos Hernández, productor, entre altres, de Triángulo de Amor Bizarro, Los Planetas o Disco Las Palmeras. El seu pop impregnat de nervi promet fer estralls a la 5a edició del Festival Cara•B.

Pedro LaDroga i el seu incomptable número de cançons i mixtapes són un pilar indispensable sobre el qual es recolza l’escena actual. Des dels seus inicis, Pedro LaDroga ha construït un univers personal que beu del vaporwave i de les diferents formes de creativitat a Internet que, a més, amb cada treball perfecciona i reformula. La seva inesgotable font de creativitat i la seva hiperactivitat gravant, l’ha portat a explorar tots aquells sons que l’han influenciat, ja sigui l’electrònica fosca del witch house o el rap old school de Memphis. És innegable que Pedro LaDroga representa una personalitat única dins l’escena i un font inesgotable d’ingeni. Una font que, pel que sembla, no s’esgotarà mai.

Putochinomaricón és Internet i nostàlgia pop. La música de Putochinomaricón és la definició perfecta de com és la música avui, una amalgama d’influències dispars que cristal·litzen en projectes tan emocionants com aquest: veus processades, sons ultradigitals mesclats amb synth pop, i vídeos DIY tan especials com la seva pròpia música. Putochinomaricón ens parla del WiFI, el postureig a les xarxes i totes aquelles petites coses del dia a dia que ens molesten una mica a tots. En fi, Putochinomaricón ens parla del dia a dia en el que hem crescut a Internet i, de tant saltar de link a link, hem oblidat qualsevol frontera i gènere en l’art.

Melenas va ser engendrat durant les nits d’estiu de 2016 al Nébula, el mític local de Pamplona on tot pot passar. Les melodies pop, punk, garage i psicodèlia del seu primer àlbum capturen brillantment l’essència del grup, cristalitzant la màgia espontània que només uns quants debuts poden arribar a tenir, amb energia i musicalitat resplendents. Seran les encarregades de que durant la segona jornada del Festival Cara•B tots els presents remenin al vent les seves cabelleres.

Tú te crees el uno pero antes está el cero, canta Albany. Ella ho és: música que neix de tan endins que no guarda espai per pensar en com les cançons arriben al públic. Con Lil Peep i Els Chunguitos al seu ADN, Albany crea cançons tenyides de negre amb una brillantor molt especial, ja sigui trap, boombap o reggaetón. Els seus concerts es converteixen en un refugi on celebrem en comunitat i ballem mentre plorem tots. El Festival Cara•B serà una oportunitat única per fer-ho junts.

La millor radiografia de l’escena urbana actual. L’equip d’El Bloque ha aconseguit crear un programa televisiu que respecta tant a artistes com al públic i parla el seu mateix llenguatge. Les formes poc ortodoxes i innovadores del programa es veuen també reflectides als seus DJ sets, on reggaetón, trap, electrònica i tot tipus de gèneres de la perifèria s’entremesclen per definir el que realment són: un programa que s’ha convertit en un actiu més del panorama urbà.

Darrere de l’alias Bronquio s’amaga el jerezano Santiago Gonzalo, jove músic de tradició punk que va començar el seu camí al capdavant de bandes maleïdes de l’escena hardcore andalusa. La seva tasca com a productor va acabar empenyent-lo cap al món dels laptops i les tarjetes de so, tot i que mantenint sempre una actitud dissident. Activista del ritme, la seva última encarnació en Bronquio esclata a l’escena del trap com The Prodigy ho va fer al món del drum n bass: un gir de 180 graus. L’experiència Bronquio és pura contundència, una marea de beats i textures que frega la cultura clubbing endinsant-se fins el costat més fosc de les pistes de ball.

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*