Arts Escèniques

  • quote

    La gran festa familiar diversa, solidaria i popular

    Diumenge 27 de maig, la Fundació La Roda presenta al Parc de la Ciutadella, la 41a edició d’aquesta gran festa familiar i gratuïta, amb la que enguany volem reafirmar el nostre
    compromís de continuïtat i tradició amb la societat i la cultura catalana.
    Aquest 27 de Maig, d’11 a 19 h, farem la més gran festa oberta a tothom, diversa i solidària amb la il·lusió i la força de les més de 70 entitats que formen part de La Roda. Unes entitats que, amb el
    nostre suport, fa dècades treballen per la cultura i el lleure infantil i que ens han acompanyat en aquest llarg camí fins a l’actualitat.

    Farem una TAMBORINADA renovada on els espais s’organitzaran per temàtiques com salut, medi ambient, participació social o cultura tradicional. Omplirem el Parc de la Ciutadella de milers de
    famílies que gaudiran durant tot el dia dels més de 60 tallers infantils i dels més de 30 espectacles de la millor qualitat.

    Enguany la proposta de fi de festa serà a càrrec del C.A.T Centre Artesà i Tradicionàrius amb motiu de la seva celebració dels 50 anys del concert Festival Grup De Folk.

     

    41a TAMBORINADA
    27 de maig de 2018
    Parc de la Ciutadella de Barcelona
    11h.-19h
    Entrada lliure!

  • El Llibertí torna a Barcelona dirigit per Joan Lluís Bozzo amb Abel Folk i Àngels Gonyalons

    L’espectacle, que es va estrenar el 22 de febrer, és un meravellós vodevil filosòfic ple d’energia i vitalitat escrit per…

  • quote

    SECO 2018 desplega un potent programa de concerts, arts escèniques, cinema amb música en viu, gastronomia i arts visuals del 12 al 15 d’abril al barri barceloní del Poble-sec.

    La tercera edició del festival consolida el seu caràcter comunitari, involucrant associacions i entitats ciutadanes i ampliant les col·laboracions amb les sales de concerts, galeries i agents culturals locals.

    Els jardins de les Tres Xemeneies s’erigeixen com a eix festiu i acullen la celebració d’un dinar popular el diumenge 15 amb actuacions en viu de música i dansa.

    El festival SECO és una iniciativa d’Ojoquenosven, un col·lectiu gestat al barri amb la vocació de dinamitzar-lo promovent els artistes locals i convidant-ne d’internacionals per gaudir-ne de forma col·lectiva i en família.

    Émbolo

    La tercera edició de SECO – FESTIVAL ITINERANT DE MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES DE POBLE SEC renova els vincles amb les sales amigues del barri i amplia espais de programació, amb els jardins de les Tres Xemeneies com a eix festiu. Aquesta celebració artística convoca ciutadans i agents culturals per viure de forma col·lectiva i familiar el treball de creadors locals i internacionals.

    Els jardins de les Tres Xemeneies són l’escenari d’una intensa jornada musical, diumenge 15, amb actuacions de bandes internacionals com FASENUOVA (Astúries), KINEMATIK (Beirut) i FILASTINE & NOVA (Malàsia/EUA) i de formacions vinculades al barri com COCANHA (França), KOU KERI KOU (Barcelona), LUISTOFELES (Xile/Barcelona) i TILL APRIL (Barcelona).

    La Sala Upload se suma aquest any al projecte i acull els cap de cartell del festival, mentre que els espais d’art Catascopio, Tinta Invisible i Porta Roja renoven la seva implicació i exposen les tres iniciatives d’arts visuals que donen el tret de sortida del festival, dijous 12

     

    SECO · un festival obert, creatiu i independent

    El festival SECO convoca artistes de diverses procedències, estils i sensibilitats per que participin d’un mateix programa d’activitats. La programació es desplega pel barri durant quatre dies.

    Dijous 12
    El festival s’inaugura amb l’exposició col·lectiva CROMA, una convocatòria oberta que dóna com a resultat una mostra d’arts visuals en tres espais artístics del Poble-sec: Tinta Invisible, Catascopio i Porta Roja.

    Divendres 13
    La Sala Upload s’estrena com a escenari del festival amb les actuacions de FASENUOVA (industrial), FILASTINE & NOVA (electrònica), KINEMATIK (rock progressiu), LA MINOR (balcànica/Rússia), VERNON SULLIVAN (dark techno/Barcelona) i EMBOLO (hip hop/Tarragona) -a la foto-.

    Dissabte 14
    Els concerts continuen a Porta Roja, espai escollit per a l’actuació de KOU KERI KOU; a Jam Circus, la sala que veurà renovada la participació de LUISTOFOLES; i a l’Espai Pedreres, on es viurà l’experiència musical flamenca de MARIA JOSÉ GONZÁLEZ. Les projeccions de cinema amb música en viu tindran lloc a la Sala Nook, membre fidel i destacat de la xarxa de sales amigues del festival SECO.

    Diumenge 15
    És el torn de la gran festa popular als jardins de les Tres Xemeneies del Poble-sec. La tercera edició aposta per aquest espai urbà com a node comunitari amb una jornada d’activitats que crida a la participació de tothom, amb especial atenció al públic familiar. S’hi farà un dinar popular i a l’escenari hi pujaran l’argentí MARTIN BRUHN (Dj Set Criollo), COCANHA i TILL APRIL. Les companyies barcelonines LOS MOÑEKOS i CIA MOVEO seran les encarregades de sumar-hi els seus espectacles de dansa per a tots els públics. I, finalment, els també barcelonins COLECTIVO LA GUAPA hi faran la seva aportació amb actuacions de BORIS MICHAEL, LAS TOPE DRAMÁTICAS, PERROS CON TRAJE, HERMANOS PURPURINA i PÉTALOS.

     

    CROMA · la varietat cromàtica com a lema de fons

    La llibertat i l’autonomia a l’hora de programar els continguts del festival SECO és la bandera dels seus organitzadors. En base a aquesta filosofia, cada edició té un lema que engloba la proposta artística i gràfica del festival.

    Per aquest 2018, el col·lectiu que dissenya SECO s’ha fixat en les possibilitats del CROMA, una tècnica audiovisual que permet incrustar qualsevol escena a sobre d’un fons habitualment verd. Aquesta tècnica utilitzada en televisió, cinema i fotografia és enguany la inspiració del festival que vol fer possible una escena de fons rica i variada amb el ventall cromàtic com a metàfora de la riquesa creativa i les possibilitats artístiques.

  • quote

    L’equip d’arquitectes H Arquitectes seran els encarregats de redactar el projecte executiu per a la rehabilitació i adequació d’aquest emblemàtic edifici

    La proposta prioritza la preservació del darrer teatre de barraca de la ciutat i obre l’equipament per tal que generi sinèrgies amb l’espai públic

    El Teatre Arnau serà un equipament municipal innovador que fusionarà les arts escèniques, la recuperació de la memòria de l’edifici i el Paral·lel i el treball amb la comunitat del Poble Sec, el Raval i Sant Antoni

     

    A partir d’aquest moment, l’equip guanyador ha de desenvolupar la seva proposta i materialitzar-la en un projecte executiu que ha d’estar redactat al gener de 2019. D’aquesta manera es podrien iniciar les obres durant el primer semestre de 2019.

    El jurat del concurs ha destacat que aquesta proposta integra de manera harmoniosa els elements que es mantenen de l’edifici actual i els que s’incorporen, creant una nova realitat contemporània. A més, les peces que composen l’edifici són clares i ben organitzades per facilitar tant la gestió com el seu ús, i resulten fàcilment aïllables o relacionables entre sí en funció de les necessitats. Això dota l’edifici d’un elevat grau de versatilitat.

    Així, “Boca a Boca” -d’acord amb les bases del concurs- prioritza la preservació del Teatre Arnau, que és el darrer teatre de barraca de la ciutat, i planteja la intervenció entenent que representa un llegat d’interès històric que no es pot deixar perdre. La proposta mantindrà la façana, la boca d’escena, la forma de ferradura de la sala, la barana de l’amfiteatre, i tota l’estructura de fusta (pilars, forjats, entramats de façana…). Es busca preservar els elements importants, convertir-los en fonamentals i afegir els mínims elements necessaris per crear un nou sistema que permeti fer aflorar la memòria, l’espai teatre i l’acció teatral.

    L’edifici mantindrà una disposició que inclou una planta soterrani, una altra de semisoterrani, planta baixa i dues plantes pis, que donaran cabuda al programa funcional que va sorgir del procés participatiu que s’ha dut a terme durant aquest mandat i que compta amb un grup impulsor format per representants de les diferents entitats i col·lectius del teixit cultural i veïnal de la ciutat i, en especial, dels barris de Poble Sec, Raval i Sant Antoni.

    Fruit d’aquest procés, es va decidir que l’Arnau esdevingui un equipament municipal innovador que fusioni les arts escèniques, la recuperació de la memòria de l’edifici i el Paral·lel i el treball amb la comunitat dels barris colindants. La voluntat és que sigui un projecte cultural singular: de referència per a tota la ciutat, combinat amb una forta vinculació al territori i a la recuperació de les memòries d’aquest entorn.

    La proposta preserva i potencia tres aspectes essencials de l’edifici: la nau, la forma de ferradura de la sala i l’estructura de fusta.

    – Nau: la nau de tres cossos és un dels aspectes més definitoris del teatre de barraca, amb un cos principal i dos cossos laterals. Aquesta és una estructura quasi industrial amb un volum important, una direccionalitat molt clara i molt pragmàtica a la vegada que poc freqüent en l’àmbit teatral.

    – Forma de ferradura de la sala: les llotges actuals s’adapten a la forma de ferradura de la sala d’una geografia molt més teatral. La contraposició entre l’estructura genèrica, senzilla i austera de la nau amb l’especificitat de les formes de ferradura també és molt rellevant.

    – Estructura de fusta: és l’aspecte que millor expressa la complexitat entre la nau (essència del teatre de barraca) i la forma de ferradura de la sala. Aquesta estructura excepcional a preservar està configurada per un sistema porticat de tres naus, de pilars molt esvelts creuant un entramat més dens i complex, de geometries expressives que conformen les bigues i entrebigats dels forjats de les llotges; per les encavalcades corbades de la coberta, sorprenentment afinades, i pel revestiment interior d’entarimat de fusta.

    L’actuació comportarà, essencialment, deixar l’esquelet de l’antic Teatre despullat, sanejar la fusta, afegir connectors metàl·lics, reforços de fusta i formigonar aquells espais entre fusta necessaris per garantir l’estabilitat de l’estructura.

    Així, es reconstruirà la façana original de l’edifici, recuperant la composició i les portes que s’han anat alterant, però utilitzant la mateixa tècnica mixta fusta-formigó de l’interior de l’edifici (teatre i ateneu). A més, s’afegeix un espai obert a la ciutat, ja que el nou ateneu reprodueix un gest similar al de la ferradura del teatre però direccionat cap al carrer, on una gran boca d’escena a la façana converteix la plaça en el propi escenari i viceversa. Aquest funcionament invertit entre teatre i ateneu configura l’estructura formal principal del projecte.

    Pel que fa a la llum natural, es busca preservar-la i recuperar-la, de manera que el teatre guanyi versatilitat i es pugui emprar per dur a terme més activitats i durant més hores del dia. Això es farà mitjançant cortines i d’altres sistemes per tal de poder enfosquir en els moments que sigui necessari.

    A més, la proposta també planteja la millora de la relació entre la part posterior del teatre i la façana de l’edifici d’habitatges enderrocant els cossos annexes de l’equipament. D’aquesta manera, s’allibera un passatge que, quan estigui obert, permetrà una entrada secundària per darrera de la caixa escènica i connectarà el carrer Nou de la Rambla amb l’Ateneu del propi Arnau. Quan l’accés estigui restringit, només permetrà la càrrega i descàrrega i un accés directe per a tècnics i actors.

    Cal tenir en compte que el Teatre Arnau es troba en la transició entre el barri del Raval i el Paral·lel i el propi edifici juga aquest paper, ja que les façanes laterals són molt bàsiques, planes, austeres i sense cap representativitat; mentre que la façana principal construeix una escena pública i vol destacar i representar que és un teatre.

     

    Un equipament multidisciplinar del segle XXI

    Tot això respondrà a la voluntat de construir un projecte ampli, transversal i multidisciplinar ajustat a les realitats escèniques i socials del moment en què ens trobem i que es basi en el fet que aquest serà un únic projecte amb un equip de treball que desenvoluparà els tres eixos en els que es basa i que són:

    – Un espai escènic multidisciplinar: en què es puguin crear i exhibir obres de diferents disciplines, com podrien ser la música, la dansa, el teatre o el circ, entre d’altres. A més, haurà d’incloure les vessants de creació, d’exhibició, de formació i de banc de recursos tant tangibles com intangibles. També es busca promoure l’exercici del dret a la cultura per al conjunt de la població; cobrir les necessitats d’espais, reconeixement, visualització i treball en xarxa del treball social; aprofitar la diversitat d’arts escèniques que es desenvolupen al territori i impulsar projectes artístics amb enfocament comunitari. També és una aposta per la cultura de base a la ciutat.

    – Recuperació de la memòria: no només de la memòria de l’edifici com a darrer teatre de barraca del Paral·lel si no que també es refereix a d’altres elements com la memòria de les arts escèniques que s’hi desenvolupaven, però també de la memòria històrica, social i política del Paral·lel, del teatre popular, etc. i dels tres barris del seu entorn, com són Raval, Poble Sec i Sant Antoni.

    – Enfocament social, comunitari i intercultural: mitjançant el qual la comunitat esdevingui part activa, integrant i decisòria. Aquest espai ha de ser un espai participatiu, de trobada i que estigui en diàleg permanent amb el seu entorn i no d’esquenes als barris. Ha d’esdevenir un equipament de proximitat que ofereixi activitat relacionada amb el barri. Es planteja la creació d’un ateneu popular que actuï com a porta d’entrada de la comunitat a l’Arnau i vinculat també a la recuperació de la memòria de l’espai.

    Els usos que acollirà l’edifici es distribueixen en línies generals de la següent manera: a les plantes soterrani i semisoterrani els espais de serveis, magatzems, tallers, camerinos, moll de descàrrega, instal·lacions, etc; a la planta baixa, els accessos i vestíbuls principals, la sala del teatre, l’espai polivalent de l’ateneu, etc; a les plantes superiors -primera i segona- es troben l’amfiteatre, la sala d’assaig, el centre d’interpretació, administració i altres espais tècnics i de magatzem.

    El futur del Teatre Arnau ha estat definit en un procés de participació que es va engegar al juny de 2016 https://www.decidim.barcelona/processes/teatre-arnau. Aquest procés ha comptat amb un grup motor integrat per actors del món de la cultura, els moviments socials, entitats veïnals i comunitàries; i diversos actes i debats públics. Dos anys després coneixem la proposta guanyadora per la rehabilitació del Teatre Arnau, la qual integra els eixos sorgits del treball de dos anys. Aquest 2018 també es posarà en marxa l’Arnau itinerant, un projecte que ha de permetre desenvolupar les activitats i projectes que acollirà el Teatre Arnau en diferents espais de la ciutat, fins que el Teatre estigui rehabilitat.

  • quote

    Es representarà a més de 20 poblacions de tot Catalunya.

    Pau Miró, Albert Prats, Aina Sánchex, Àlex Batllori, Albert Arribas, Lluc Castells, Sílvia Pérez Cruz, Oscar Valsecchi, Damien Bazin, Xavier Albertí i David Bofarull conformen l’equip artístic.

    El Cyrano de Lluís Homar arriba aquest dimecres 28 de febrer a les 75 funcions. L’espectacle, a més, s’ha prorrogat fins l’11 de març i, just després, iniciarà una gira per tot el territori català que el durà a més de 20 poblacions com ara Lleida, Manresa o Reus entre moltes altres.

    Homar, recentment guardonat amb el Premi Butaca al millor actor, es posa a la pell de Cyrano acompanyat de Joan Anguera, Aina Sánchez, Albert Prat i Àlex Batllori i de l’equip artístic que ja va triomfar amb Terra Baixa: Pau Miró a la dramatúrgia i direcció, Lluc Castells a l’escenografia i vestuari, Sílvia Pérez Cruz a la música original, Xavier Albertí i David Bofarull a la il·luminació, Damien Bazin al so i Oscar Valsecchi com a adjunt a direcció i moviment i amb la nova incorporació d’Albert Arribas a la traducció.

    L’espectacle, una coproducció del festival Temporada Alta, festival de tardor de Catalunya i el mateix Lluís Homar, es va estrenar el 8 de desembre al Teatre Municipal de Girona i el 21 alTeatre Borràs de Barcelona.

     

    Temporada Alta i Lluís Homar: excel·lència per a un públic majoritari.

    Després de l’èxit artístic i de públic de Terra Baixa, Lluís Homar i el festival Temporada Alta tornen a impulsar una projecte teatral singular. I per fer-ho, s’envolten de grans professionals amb gran experiència i excel·lència en el seu camp per fer arribar al públic un muntatge impecable.

    Amb Pau Miró i Oscar Valsecchi, Homar forma un tàndem creatiu que els duu a abordar els clàssics amb una mirada sensible i actual buscant els punts de confluència entre els temes de la literatura universal i les preocupacions de qualsevol ciutadà.

    L’equip artístic que els acompanya en aquesta proposta torna a ser el mateix que en el muntatge anterior: la veu excepcional de la cantant Sílvia Pérez Cruz serà a la banda sonora, que gaudirà de la sensibilitat de Damien Bazin en el disseny de l’espai sonor; la mirada experimentada d’en Lluc Castells a l’espai escènic i el vestuari, i el privilegi d’un disseny d’il·luminació que elaboraran conjuntament David Bofarull i el director escènic i actual director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí.

    L’experiència, l’amistat i l’ofici provat de tots ells, al servei del Cyrano més contemporani.

    Tots som Cyrano

    En paraules de Pau Miró, “Cyrano és un home que lluita contra la seva pròpia debilitat. I si bé és capaç d’enfrontar-se a cent homes i vèncer-los, no pot fer el mateix amb la seva feblesa.” I és aquesta feblesa, la de fer-se “petit davant la seva por més íntima: expressar que estima i que necessita ser estimat sense que li calgui l’ajuda de cap intèrpret”, la que centra la mirada del director: “en les dificultats de viure amb plenitud allò que som. Les nostres imperfeccions, o potser podríem dir-ho d’una altra manera: allò que ens fa singulars, gairebé mai és ben rebut per la societat.”

    Per a aquest Cyrano, vitalista i entusiasta, s’ha incidit en la universalitat del text d’Edmond Rostand i en els temes que afecten a tothom: la imatge d’un mateix, l’acceptació dels nostres defectes i virtuts, la verbalització de les emocions o la llibertat/dignitat personal enfrontada a la col·lectivitat.

  • quote

    La veu i el seu poder de seducció. La companyia Veus Humanes ens proposa deixar-nos portar pel poder del so per recrear dues històries al voltant de les relacions de parella i, especialment, del sexe, en un format on la veu i la música són els autèntics protagonistes. Sexe Oral és un espectacle de radioteatre en viu, amb quatre actors i un muntador musical dalt de l’escenari que donen forma a dos relats eròtics.

     

    La veïna del caniche, escrit i dirigit per Pere Anglas, és la història d’una parella que, després d’anys de relació, decideix fer el gran pas d’hipotecar-se i comprar un habitatge. Una trobada casual a l’ascensor amb una veïna els portarà a un joc de fantasies i perversions plaents que els obrirà una porta a les seves pors més íntimes.

     

    El gran intercanvi és l’adaptació d’un relat de Roald Dahl dirigida per Gerard Vàzquez. Narra les complicacions d’un joc d’intercanvi de parelles que s’inventa en Víctor per poder tenir relacions amb la desitjada dona del seu millor amic. La història, el tema central de la qual és el sexe i el plaer masclista, sota la seva aparença sorneguera, és una àcida paràbola sobre la fragilitat de l’amor i la fatuïtat de l’etern masculí.

     

    Els dos relats estan interpretats per Ramon Canals, Sílvia Gómez, Ramon Hernàndez i Eva Lluch i el muntatge sonor, també en directe, és de Francesc Cutillas.

     

    Des de fa 4 anys, a través dels seus muntatges de radioteatre, Veus Humanes posa al dia aquest gènere radiofònic, en un moment en què les noves tecnologies han reeditat els muntatges d’audio en forma de podcasts o audiollibres. La paraula dita torna a posar-se en valor en un mon dominat per les imatges. Veus Humanes reivindica d’aquesta manera el poder de la veu i el so, que estimulen la imaginació de l’oient/espectador.

    Sexe Oral encara es podrà veure i escoltar al Teatre Almeria els diumenges 4 i 11 de març a les 20.00h.

  • quote

    David Climent (Los Corderos) i Pia Nielsen (Miss Q) s’uneixen en concert en una espècie animal musical underground i electrònica.

    Dos grans de l’escena, David Climent (Los Corderos) i Pia Nielsen (Miss Q), s’uneixen per crear una espècie animal meravellosa i musical, underground i electrònica, que cobrarà una forma especial per la seva presentació a la sala Hiroshima. Paradoxes acústic vegetatives, absurd ye-yé existencialista. Animalectropop underground vegetalista.

    Serà el dijous 1 de març a les 21 h en un concert únic a la Sala Hiroshima.

     

    Animal Vegetal, Pia Nielsen i David Climent

    Animal Vegetal és una nova espècie lʼorigen de la qual ha donat peu a milers de teories, cap dʼaquestes ha estat confirmada ni desmentida fins al moment. Una de les més populars explica que va ser el resultat experimental de lʼencreuament dʼuna carxofa i un tigre de Bengala. Una altra història que sʼexplica, és que va néixer de lʼidil·li entre un gira-sol i una cantant alienígena.

    Sigui com sigui, va germinar i començà a caminar amb les seves peludes arrels, donant clars indicis de la seva inclinació per lʼeclectisme biològic sonor, la contradicció tragicomelectrònica, les paradoxes acústic vegetatives i lʼabsurd ye-yé existencialista.

    Diuen que quan Animal Vegetal està en zel, realitza una dansa ritual de festeig músic onanista a la que alguns han batejat com animalectropop underground vegetalista.

    Animal Vegetal va dur a terme el seu primer concert a Barcelona dins el cicle Concerts Curtcircuit. El duet format per Pia Nielsen i David Climent, va presentar un espectacle a mig camí entre el concert electropop, amb històries un tant surrealistes, i la performance. És una frase clàssica però és de justícia dir que Animal Vegetal no deixa indiferent lʼespectador. També cal remarcar que a les seves lletres hi ha una bona dosi dʼhumor que no ha passa desapercebuda.

    ANIMAL VEGETAL. from loscorderos.sc on Vimeo.

  • L’univers femení de Txèkhov arriba a l’Akadèmia amb ‘Els dies que vindran’ de La Sueca

    A partir del 14 de febrer i fins el 4 de març, La Sueca presenta la seva primera creació debasada…